La naturalesa ens ha dotat del famós "instint maternal", la finalitat del qual es preservar l'espècie. Si no fos per aquest, la reacció lògica seria abandonar aquestes criatures petites, arrugades, gordets i que no paren de plorar. Però gracies això mirem els bebès embovats, els trobem preciosos i ens sentim amb el deure de cuidar-los i protegir-los, tot i que no siguin nosaltres. Es el que em passa quan pujo a la Cerdanya a casa l'Ari... bueno no nomes a mi, eh amore?? es torna super-papi, l'hauríeu de veure, se li cau la baba amb la Nur...jejeje (tot i que no us espanteu que als 2 dies se'ns ha passat)
Un dia li vaig dir a l'Ari, quan tinguis el segon jo tindre el primer, així viurem l'embaràs juntes...jajaja...i encara m'ho recorda!! però es que no ha esperat els 5 anys que va dir...Així que finals de setembre, principis d'octubre naixerà la ONA.
Buff... això de tenir fills ho veig tan lluny! crec que portem una vida massa complicada i atrafegada per pensar en tenir-ne...
Tot i que el dia que arribi i totes en tinguem serà divertit...
Mini Tetes i Sandres
Mini Guaschas (que probablement seran mulatitos...jeje)
Mini ingenieros (Martita i Eddi's)
i Mini Miris...( que espero que no sean argentinos...yo te aconsejo un Abogado madurito i forradito...jeje)
Para cuando una cena?
Nosaltres aquest finde marxem a Roma, a casa el Palopillo, amb el Narro, la Lucia i la Viviana... Ja us explicaré!
Yo la semana que viene en principio tengo ensayo lunes, martes y miercoles. Os lo digo xq si el jueves no tengo ensayo, podemos hacer cena en mi casa ya que mi marido esta en Alemania...jeje!!!
Hablamos.
Besitos
guapissima i simatiquissima
mmm...que rico!! 
Foto especial per la Sandra.
Com està la Rita??
